L'ERA DELS LLOPS

Un any despr�s d'incorporar-se a la feina, la Mimi pateix una crisi important. Amb la intenci� de fer una pausa de desconnexi�, l'Enric, la seva parella, aconsegueix conv�ncer-la de fer el viatge que sempre havien somiat. La pausa s'allargar� m�s del previst i les viv�ncies de la Mim� a l'�ndia tindran, en la seva tornada a casa, conseq��ncies inimaginables. �La presa s'ha escapat. El llop s'irrita, s'encrespa, s'enfureix. Vol una altra presa i la vol ara. La troba, cau al seu damunt, l'escomet. Li pega perqu� no es mogui. Li tapa la boca perqu� no cridi. Li estripa la roba. Irromp en la seva part m�s sagrada. Li trenca el cor. Li trunca la vida. I la deixa�. �Tau va descobrir que tenia una aptitud que desconeixia, en l'extrem oposat de la seva tend�ncia al risc i al moviment imparable. Tau va comen�ar a observar. Quan sortia al pati, en els espais comuns, a trav�s dels barrots. Primer va ser el cel, despr�s el sol en dies ennuvolats, els arbres que s'albiraven fora de la pres�, els insectes que volaven entorn seu i els ocells, que a vegades nom�s podia escoltar. El seu esguard es va anar movent pels