La imaginaci� simb�lica

La consci�ncia disposa de dues maneres de representar-se al m�n. L'una, directa, a trav�s de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l'esperit, com en el cas de la percepci� o de la simple sensaci�. L'altra, indirecta, quan, per la ra� que sigui, la cosa no pot presentar-se en carn i os a la sensibilitat. [] Entre aquests casos de consci�ncia indirecta, l'objecte es re-presenta a la sensibilitat mitjan�ant una imatge.� Aix� s'obre La imaginaci� simb�lica, el volum en qu� Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del s�mbol i observa el proc�s d'exclusi� a qu� el pensament cientista occidental l'ha sotm�s. L'obra es detura, tamb�, en l'ambig�itat fonamental que el s�mbol presenta: no nom�s pel doble sentit que revesteix l'un, concret, propi;l'altre, al�lusiu, figurat, sin� tamb� perqu�, en classificar-los, els s�mbols ens revelen els �r�gims� antag�nics i, tanmateix, complementaris amb els quals s'endrecen les imatges. L'ess�ncia dial�ctica del s�mbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en di�leg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, L�vi-Strauss i altres, per concloure que el s�mbol es desplega al llarg del progr�s de la cultura humana. La seva recerca i coher�ncia intel�lectual va fer cada vegada m�s patent les concomit�ncies de la seva obra amb �mbits en aparen�a tan dissemblants com la f�sica de part�cules, la neuro�ci�ncia o l'espiritualitat.