Proses del Caient

Nuant-se a l'arbre major de la seva nau, Odisseu va aconseguir guardar-se del c�stig de les sirenes: com recull Homer a l'Odissea, dels sortilegis del seu cant aquests monstres fadaven els mariners que creuaven les seves aig�es per fer-los naufragar. En un dels seus versos secrets Orfeu, el primer poeta, ens conta la llei m�s inclement de la m�gia grega: si la veu no aconseguia fer escullar la nau, la sirena havia de sacrificar-se. Part�nope, la sirena que cant� en el tr�nsit d'Odisseu, hagu� de patir aquest dest�. Va precipitar-se des de dalt del penya-segat, i les ones del Mediterrani van fer surar el seu cos fins que va arribar a la platja m�s propera. Els habitants d'aquesta platja, meravellats pel cos inert del monstre, li varen donar sepultura i li varen oferir rituals anuals. D'aquest sepulcre i d'aquests rituals va n�ixer una ciutat. Avui la coneixem amb el nom de N�pols. Pol Vouillamoz va n�ixer a Sant Cugat del Vall�s l'any 1999. Despr�s de comen�ar a estudiar Filosofia i Matem�tiques, va cursar el grau en Dramat�rgia a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha sigut ponent a la Universit� degli Studi di Trieste i al Trinity College Dublin, i dramaturg resident a La Chartreuse Centre National des �critures du Spectacle, a Fran�a. �s el traductor al catal� d'�Anna Livia Plurabelle�, el vuit� cap�tol del Finnegans Wake de James Joyce.