Globofl�xia

Fet d'una bufada i amb tres o quatre nucs ben dats, Globofl�xia �s un cant a les coses, a la din�mica dels objectes que omplen l'espai que emmarca el poeta, una fotografia an�mica de la seva l�gica uns cops il�lusionant per bella i perversa, en altres ocasions, per la seva c�rrega de nost�lgia malsana que acumula. Com ja va fer a Les coses i els miratges (Premi Benet Ribas 2014), Gonz�lez Pujalte es planta damunt del m�n i deixa que all� que el compon l'ompli d'una perplexitat de la qual dir�em que frueix sovint com d'un plaer m�s propi de les edats madures que dels anys del descobriment. S'atura i cerca un punt on equilibrar-se l'�nima en un m�n tan ple de desencisos i creu trobar en el llenguatge un qu� s� jo que li permeti entrellucar, flexionant-lo, el sentit de certes nimietats de la vida. I bufa encara m�s i fa poesies, formes que creixen i ocupen espai com quan s'infla un l�tex i la seva pell s'expandeix posant una forma nova en la natura.