L'aigua entre les coses

La poesia �s en ella una llengua que es tornar� a imposar com a �nic mitj� possible de dir alguna cosa, en algun altre moment de l'esdevenidor. Ara cal entregar-se al present fluid, a l'acci� revolucion�ria de la lectura. L'aigua entre les coses s'articula des d'una paradoxa en el retenir d'una flu�desa vital que s'escola. Hi trobem, aix�, un cant a la vida quan aquesta ha estat ferida per la p�rdua i la seva viol�ncia. Clara Ballart hi tra�a el vertigen de la flu�desa vertical, sabent-se horitzontal o, m�s aviat, amb el do de la obliquitat de qui s'arrisca a la caiguda. Del pr�leg de Meri Torras Franc�s